︎
Edu Bermejo
Línea pura
3 — 11 novembre, 2023
︎ SHOP ONLINE
María Dolores García González.
Dra. en Bellas Artes
Eduardo Bermejo (València, 1984) és un pintor de l'emoció. Els seus traços contundents i tancats encaixen gràcies a les seves formes, les imatges d'un món actual que ens mira contingut i indiferent.
En l’aparent quietud de les seves composicions un color matèric i vibrant ens sedueix portant-nos a l'interior de la pinzellada. Convidant-nos a entrar en un espai anònim aparentment caòtic, però en el qual s'identifiquen simbolismes repetits com a segell inequívoc de l'obra de l'artista.
Aspes, cors o llàgrimes inunden aquests espais recollits on també es deixen entreveure elements que ressalten la importància del viatge i la presència a través d'una mirada compartida, perquè els personatges de les seves pintures rares vegades estan sols. El que incorpora a la seva obra el valor social, del grup i de l'acceptació d'un mateix i els altres.
No sols veiem els ulls dels rostres híbrids que s'insereixen dins del mobiliari quotidià dels seus quadres també comptem amb la presència d'uns altres, aliens i freds, que ens observen i que formen part d'aquest paisatge inquietant on no podem evitar preguntem cap a on dirigeixen la seva intenció o quin és el seu pensament. Potser no són més que els ulls del propi artista que es tornen cap a la introspecció, el coneixement d'un mateix o la bogeria.
Un altre component en els quadres d'Eduardo Bermejo és la necessitat vital del trànsit. La seva pintura està plena d'elements que s'emmarquen en una relació directa amb l'èxode mostrant-nos diferents composicions d'una mateixa realitat gràcies a una cuidada estètica dels objectes que identifica com a propis. Aquest viatge urbà pot satisfer tant la necessitat d'un creixement personal a través del moviment com el desig de fugida d'un mateix i de l'aïllament en el qual tantes vegades ens veiem atrapats.
La ciutat com un món repetit, el jo com una suma de mirades, el símbol encaixat, la línia com a metàfora, el color com a identitat... aquesta és la força d'un artista que es bolca en la seva obra dominant el traç i els espais compositius.
///ESP
Eduardo Bermejo (Valencia, 1984) es un pintor de la emoción. Sus trazos contundentes y cerrados encajan gracias a sus formas, las imágenes de un mundo actual que nos mira contenido e indiferente.
En la aparente quietud de sus composiciones un color matérico y vibrante nos seduce llevándonos al interior de la pincelada. Invitándonos a entrar en un espacio anónimo aparentemente caótico, pero en el que se identifican simbolismos repetidos como sello inequívoco de la obra del artista.
Aspas, corazones o lágrimas inundan estos espacios recogidos donde también se dejan entrever elementos que resaltan la importancia del viaje y la presencia a través de una mirada compartida, pues los personajes de sus pinturas rara vez están solos. Lo que incorpora a su obra el valor de lo social, del grupo y de la aceptación de uno mismo y los demás.
No sólo vemos los ojos de los rostros híbridos que se insertan dentro del mobiliario cotidiano de sus cuadros también contamos con la presencia de otros, ajenos y fríos, que nos observan y que forman parte de este paisaje inquietante donde no podemos evitar preguntamos hacia dónde dirigen su intención o cuál es su pensamiento. Quizás no sean más que los ojos del propio artista que se vuelven hacia la introspección, el conocimiento de uno mismo o la locura.
Otro componente en los cuadros de Eduardo Bermejo es la necesidad vital del tránsito. Su pintura está llena de elementos que se enmarcan en una relación directa con el éxodo mostrándonos diferentes composiciones de una misma realidad gracias a una cuidada estética de los objetos que identifica como propios. Este viaje urbano puede satisfacer tanto la necesidad de un crecimiento personal a través del movimiento como el deseo de huida de uno mismo y del aislamiento en el que tantas veces nos vemos atrapados.
La ciudad como un mundo repetido, el yo como una suma de miradas, el símbolo encajado, la línea como metáfora, el color como identidad... esa es la fuerza de un artista que se vuelca en su obra dominando el trazo y los espacios compositivos.
Dra. en Bellas Artes
Eduardo Bermejo (València, 1984) és un pintor de l'emoció. Els seus traços contundents i tancats encaixen gràcies a les seves formes, les imatges d'un món actual que ens mira contingut i indiferent.
En l’aparent quietud de les seves composicions un color matèric i vibrant ens sedueix portant-nos a l'interior de la pinzellada. Convidant-nos a entrar en un espai anònim aparentment caòtic, però en el qual s'identifiquen simbolismes repetits com a segell inequívoc de l'obra de l'artista.
Aspes, cors o llàgrimes inunden aquests espais recollits on també es deixen entreveure elements que ressalten la importància del viatge i la presència a través d'una mirada compartida, perquè els personatges de les seves pintures rares vegades estan sols. El que incorpora a la seva obra el valor social, del grup i de l'acceptació d'un mateix i els altres.
No sols veiem els ulls dels rostres híbrids que s'insereixen dins del mobiliari quotidià dels seus quadres també comptem amb la presència d'uns altres, aliens i freds, que ens observen i que formen part d'aquest paisatge inquietant on no podem evitar preguntem cap a on dirigeixen la seva intenció o quin és el seu pensament. Potser no són més que els ulls del propi artista que es tornen cap a la introspecció, el coneixement d'un mateix o la bogeria.
Un altre component en els quadres d'Eduardo Bermejo és la necessitat vital del trànsit. La seva pintura està plena d'elements que s'emmarquen en una relació directa amb l'èxode mostrant-nos diferents composicions d'una mateixa realitat gràcies a una cuidada estètica dels objectes que identifica com a propis. Aquest viatge urbà pot satisfer tant la necessitat d'un creixement personal a través del moviment com el desig de fugida d'un mateix i de l'aïllament en el qual tantes vegades ens veiem atrapats.
La ciutat com un món repetit, el jo com una suma de mirades, el símbol encaixat, la línia com a metàfora, el color com a identitat... aquesta és la força d'un artista que es bolca en la seva obra dominant el traç i els espais compositius.
///ESP
Eduardo Bermejo (Valencia, 1984) es un pintor de la emoción. Sus trazos contundentes y cerrados encajan gracias a sus formas, las imágenes de un mundo actual que nos mira contenido e indiferente.
En la aparente quietud de sus composiciones un color matérico y vibrante nos seduce llevándonos al interior de la pincelada. Invitándonos a entrar en un espacio anónimo aparentemente caótico, pero en el que se identifican simbolismos repetidos como sello inequívoco de la obra del artista.
Aspas, corazones o lágrimas inundan estos espacios recogidos donde también se dejan entrever elementos que resaltan la importancia del viaje y la presencia a través de una mirada compartida, pues los personajes de sus pinturas rara vez están solos. Lo que incorpora a su obra el valor de lo social, del grupo y de la aceptación de uno mismo y los demás.
No sólo vemos los ojos de los rostros híbridos que se insertan dentro del mobiliario cotidiano de sus cuadros también contamos con la presencia de otros, ajenos y fríos, que nos observan y que forman parte de este paisaje inquietante donde no podemos evitar preguntamos hacia dónde dirigen su intención o cuál es su pensamiento. Quizás no sean más que los ojos del propio artista que se vuelven hacia la introspección, el conocimiento de uno mismo o la locura.
Otro componente en los cuadros de Eduardo Bermejo es la necesidad vital del tránsito. Su pintura está llena de elementos que se enmarcan en una relación directa con el éxodo mostrándonos diferentes composiciones de una misma realidad gracias a una cuidada estética de los objetos que identifica como propios. Este viaje urbano puede satisfacer tanto la necesidad de un crecimiento personal a través del movimiento como el deseo de huida de uno mismo y del aislamiento en el que tantas veces nos vemos atrapados.
La ciudad como un mundo repetido, el yo como una suma de miradas, el símbolo encajado, la línea como metáfora, el color como identidad... esa es la fuerza de un artista que se vuelca en su obra dominando el trazo y los espacios compositivos.